ESPAIS

ELS NOUS ESPAIS D'APRENENTATGE

EL PROPER DIMARTS LA LÍNIA A TORNA A JUGAR ALS ESPAIS! 

ENGUANY AMB MOLTS CANVIS AMB L'OBJECTIU DE MILLORAR TOT EL QUE ENCETÀREM EL CURS PASSAT, ESPAIS NOUS, PROPOSTES DE JOC DIFERENTS... 

VISITÀREM ELS ESPAIS NOUS. ON SÓN? QUÈ HI HA PER JUGAR? QUINS MESTRES HI TROBAREM?

 L'ESPAI DE CIENTÍFICS ÉS AL LABORATORI

 RODAMONS,  A L'ANTIGA AULA DE RELIGIÓ

 

ARTISTES,  A L'AULA DE PLÀSTICA DEL CENTRE

 LA RESTA D'ESPAIS, DEL POBLE I MOVEM EL COS, ELS TROBAM AL PASSADÍS D'INFATIL, COM EL CURS PASSAT I A LA SALA DE PSICO.

UNA ALTRA DE LES NOVETATS DEL CURS ÉS LA RÚBRICA QUE OMPLIRAN ELS INFANTS EN ACABAR ELS DIFERENTS MOMENTS DE JOC A L'ESPAI:

1.  LA CONVERSA INICIAL: EXPLICAM LES NORMES I CONSIGNES DE LES PROPOSTES.

   2. EXPERIMENTAR, EXPLORAR, INVESTIGAR, CREAR, GAUDIR…

3.  LA REFLEXIÓ. AUTOAVALUACIÓ ALUMNAT I DEL MESTRE.

CONVERSA FINAL I COAVALUACIÓ.

PER TAL D'AJUDAR ALS INFANTS A ENTENDRE EL CONTINGUT I L'ÚS DE LA RÚBRICA, L'ENDINSAM EN LA VIDA D'AULA I LI DONAM SENTIT DES D'UN "FOTOS GIRATÒRIES"

ENS ORGANITZAM COM A EQUIP I CADA INFANT RETALLA, ENGANXA I ENSCRIU ALLÒ QUE, DE MANERA CONSENSUADA, PENSEN QUE REPRESENTA CADA IMATGE.

ELS ESPAIS DELS INFANTS

1ER TRIMESTRE, FASE DE PLANIFICACIÓ I CONSTRUCCIÓ

Montessori ja va treballar en aquesta línia buscant proporcionar als infants un ambient estimulador i estructurat per tal que l’activitat autònoma de l’infant pogués desenvolupar-se, el que seria “estimular la vida, però deixant que s’expansioni lliurement”. Des de la pedagogia montessoriana es busca preparar els infants perquè siguin lliures i autònoms, que pensin per ells mateixos, siguin capaços de triar, de decidir i d’actuar a partir de les propostes més o menys estructurades que l’entorn els ofereix.

La pedagoga italiana entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal que l’ambient esdevingués estructurat, ordenat, atractiu i motivador, creant espais còmodes, acollidors, càlids i estètics.

QUÈ SÓN ELS ESPAIS D'APRENENTATGE

Tenint en compte tot això i els nostres referents més propers, la  nostra primera etapa ha estat consensuar com dissenyar espais d’aprenentatge que contribueixin significativament al creixement integral dels infants i  generadors de múltiples experiències. 

 Un espai educatiu significatiu és aquell que:

• Promou l’activitat i l’autonomia dels infants sobre els seus processos d’aprenentatge, donant lloc al fet que els subjectes assumeixin la responsabilitat del seu propi procés.
• Permet a l’infant prendre decisions i provar estratègies diferents, la qual cosa li permet pensar, conèixer i descobrir.
• Permet que els infants puguin resoldre problemes per si mateixos o amb suport dels seus companys, en el qual poden prendre les seves pròpies decisions, aprendre del fracàs i l’error i utilitzar els seus resultats per a resoldre nous problemes en contextos diferents.
• Genera espais d’interacció entre els infants en els quals l’aprenentatge es construeix conjuntament, de manera que s’enriqueix la producció de sabers amb el treball col·laboratiu i es reconeix la importància de coordinar les accions i pensaments amb els altres.
• Permet la inclusió d’infants de diferents edats i moments evolutius diversos.

 Els espais d'aprenentatge al Ceip Can Misses tenen com a objectiu promoure que els infants siguin protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge des d' un ambient que sigui estimulador, creatiu i participatiu on els nens i nenes actuïn, però també reflexionin sobre la seva pròpia acció des d’una posició activa i competent i que possibiliti la comunicació i la trobada amb les persones que l’habiten.

Resumint, algunes de les claus per al disseny i creació d’ambients educatius per al desenvolupament i l’aprenentatge són:

• Que ajudin a crear connexions entre les experiències i coneixements previs
• Que convidin a actuar
• Que puguin satisfer les necessitats de desenvolupament
• En el qual els nens i nenes se sentin segurs i gaudeixin d’autonomia
• Que puguin ser utilitzats i transformats
• Que siguin estructurats i estimulants
• Que siguin complexos i dinàmics
• Que afavoreixin la construcció de nous coneixements i nous reptes
• Amb escenaris i subescenaris diferents
• Amb diferents valors comunicatius, funcionals i semàntics

El repte és crear entorns adequats per a cada edat, espais que es converteixin en generadors de relacions i trobades, que siguin dinàmics, convidin a actuar a les persones que els habiten, facilitin la construcció conjunta del coneixement i siguin generadors de cultura.

COM SÓN 

                               ESPAI D'ART

SOM CIENTÍFICS

CONSTRUCCIONS

L'UNIVERS DE LES MATEMÀTIQUES

EL POBLE

COM ENS ORGANITZAM

Cada dimarts ( els dinosaures, bruixes i bruixots i pingüins) i cada dijous ( els ponis, els unicorns i els policies i les policies), les aules i passadissos es transformen per rebre a un grup d'infants ( d'entre 12-15 infants que han triat prèviament l'espai on volen anar a jugar i n'han deixat constància en un plafó). Els infants de les aules de 5 anys són els encarregats/es d'anar a cercar als més petits i acompanyar-los a l'espai que han triat. En arribar, troben un mestre de referència que els acompayarà en el procés de descoberta.

EL ROL DELS MESTRES

Si els espais estan ben planificats i dissenyats, el paper de la mestra ha de ser el de facilitadora de l’activitat de l’infant, de l’exploració lliure i de la pròpia construcció de l’aprenentatge, és a dir, l’activitat no ha d’estar dirigida per la mestra, sinó que aquesta ha de guiar, acompanyar i motivar sense interferir en l’activitat.

L’activitat principal que ha de realitzar la mestra durant el joc lliure per espais, a més d’acompanyar els nens i nenes en la seva exploració, és l’observació. En aquesta observació posarem la mirada individualment en cada infant, en la seva relació amb si mateix, amb els altres i amb cada espai d’aprenentatge per identificar els processos pels quals passa, els seus èxits, habilitats i capacitats i, també, les seves possibles necessitats.

Un altre aspecte molt important són les preguntes, aquestes són la via comunicativa per impulsar el nen o nena a buscar alternatives, a provar nous espais, per plantejar-li reptes. Aquestes preguntes han de permetre respostes obertes, no una única possibilitat. Per preguntar cal també saber esperar, donar el temps que necessiten els infants perquè busquin les seves respostes. Per tant, un element essencial d’aquesta metodologia és el respecte al temps dels infants i als seus propis processos.

A banda de la mirada individual tindrem també una mirada global de cada ambient per analitzar si realment està donant resposta als objectius plantejats i al grup de nens i nenes que configuren l’aula. No hi pot haver dos espais iguals perquè no hi ha dos grups d’infants iguals, per tant el més rellevant és preguntar-se si l'espai dóna resposta a les necessitats dels nens i nenes. Observarem ítems com:

• La disposició del material
• Si el nombre de material és suficient per a tots
• Si el material els resulta atractiu
• Es treballen tots els objectius i capacitats plantejades
• Com flueix la circulació dels nens/es per l’espai
• Com es relacionen els infants entre si