 |
| 1ER TRIMESTRE, FASE DE PLANIFICACIÓ I CONSTRUCCIÓ
Montessori ja va treballar en aquesta línia buscant proporcionar als infants un ambient estimulador i estructurat per tal que l’activitat autònoma de l’infant pogués desenvolupar-se, el que seria “estimular la vida, però deixant que s’expansioni lliurement”. Des de la pedagogia montessoriana es busca preparar els infants perquè siguin lliures i autònoms, que pensin per ells mateixos, siguin capaços de triar, de decidir i d’actuar a partir de les propostes més o menys estructurades que l’entorn els ofereix.
La pedagoga italiana entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal que l’ambient esdevingués estructurat, ordenat, atractiu i motivador, creant espais còmodes, acollidors, càlids i estètics.
QUÈ SÓN ELS ESPAIS D'APRENENTATGE
Tenint en compte tot això i els nostres referents més propers, la nostra primera etapa ha estat consensuar com dissenyar espais d’aprenentatge que contribueixin significativament al creixement integral dels infants i generadors de múltiples experiències.
Un espai educatiu significatiu és aquell que:
Els espais d'aprenentatge al Ceip Can Misses tenen com a objectiu promoure que els infants siguin protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge des d' un ambient que sigui estimulador, creatiu i participatiu on els nens i nenes actuïn, però també reflexionin sobre la seva pròpia acció des d’una posició activa i competent i que possibiliti la comunicació i la trobada amb les persones que l’habiten.
Resumint, algunes de les claus per al disseny i creació d’ambients educatius per al desenvolupament i l’aprenentatge són:
El repte és crear entorns adequats per a cada edat, espais que es converteixin en generadors de relacions i trobades, que siguin dinàmics, convidin a actuar a les persones que els habiten, facilitin la construcció conjunta del coneixement i siguin generadors de cultura.
COM SÓN
ESPAI D'ART
       
SOM CIENTÍFICS
          |
CONSTRUCCIONS
L'UNIVERS DE LES MATEMÀTIQUES
EL POBLE
COM ENS ORGANITZAM
Cada dimarts ( els dinosaures, bruixes i bruixots i pingüins) i cada dijous ( els ponis, els unicorns i els policies i les policies), les aules i passadissos es transformen per rebre a un grup d'infants ( d'entre 12-15 infants que han triat prèviament l'espai on volen anar a jugar i n'han deixat constància en un plafó). Els infants de les aules de 5 anys són els encarregats/es d'anar a cercar als més petits i acompanyar-los a l'espai que han triat. En arribar, troben un mestre de referència que els acompayarà en el procés de descoberta.
EL ROL DELS MESTRES
Si els espais estan ben planificats i dissenyats, el paper de la mestra ha de ser el de facilitadora de l’activitat de l’infant, de l’exploració lliure i de la pròpia construcció de l’aprenentatge, és a dir, l’activitat no ha d’estar dirigida per la mestra, sinó que aquesta ha de guiar, acompanyar i motivar sense interferir en l’activitat.
L’activitat principal que ha de realitzar la mestra durant el joc lliure per espais, a més d’acompanyar els nens i nenes en la seva exploració, és l’observació. En aquesta observació posarem la mirada individualment en cada infant, en la seva relació amb si mateix, amb els altres i amb cada espai d’aprenentatge per identificar els processos pels quals passa, els seus èxits, habilitats i capacitats i, també, les seves possibles necessitats.
Un altre aspecte molt important són les preguntes, aquestes són la via comunicativa per impulsar el nen o nena a buscar alternatives, a provar nous espais, per plantejar-li reptes. Aquestes preguntes han de permetre respostes obertes, no una única possibilitat. Per preguntar cal també saber esperar, donar el temps que necessiten els infants perquè busquin les seves respostes. Per tant, un element essencial d’aquesta metodologia és el respecte al temps dels infants i als seus propis processos.
A banda de la mirada individual tindrem també una mirada global de cada ambient per analitzar si realment està donant resposta als objectius plantejats i al grup de nens i nenes que configuren l’aula. No hi pot haver dos espais iguals perquè no hi ha dos grups d’infants iguals, per tant el més rellevant és preguntar-se si l'espai dóna resposta a les necessitats dels nens i nenes. Observarem ítems com:
- La disposició del material
- Si el nombre de material és suficient per a tots
- Si el material els resulta atractiu
- Es treballen tots els objectius i capacitats plantejades
- Com flueix la circulació dels nens/es per l’espai
- Com es relacionen els infants entre si
